L’Estat d’Alarma del 1720, ossia La pesta de Marsella.

 

L'òpera italiana havia arribat a Barcelona al 1708, gràcies a la Cort constituïda residència de l'Arxiduc Carles d'Habsburg a la ciutat, i per a celebrar les seves núpcies. Al 1711, en morir el seu germà i en conseqüència d'heretar el tron de l'Imperi Sacre Romanogermànic, és obligat a marxar cap a Viena, on emportant-se gran part de la Cort, regnarà com Carles VI. Durant la guerra de successió de 1714, el Teatre de la Santa Creu (en aquell moment, el Teatre de Comèdies, ara Teatre Principal de Barcelona) va romandre sense activitat artística sent emprat com a dipòsit militar; fet que danyaria molt l'edifici.

A través del Decret de Nova Planta del 1716, Felipe V de Borbó adjudica la gestió de les representacions del teatre a jurisdicció militar, malgrat continuar pertanyent a l'Hospital de la Santa Creu. Llavors, comencen les obres per a la reparació del teatre a càrrec de la Capitania General. La reforma va ser important i no es va limitar a l'arquitectura, abastant aspectes també administratius.
Al 1720, l'últim brot de Pesta negra sorgit a Marsella va amenaçar d'arribar i propagar-se per la Península. Pel que, per tal d'evitar aglomeracions i contagis, van quedar suspeses les representacions teatrals, curses de braus i altres activitats públiques.
Al 1723, els Administradors recorren a la Capitania General per a demanar la reobertura del Teatre traslladant-se la petició al Marquès de Miraval. Al 1724, es reprenen esporàdicament les representacions teatrals i entre 1728 i 1729, importants obres de reforma són finalment dutes a terme en ell. El teatre de la Santa Creu s'amplia doncs gràcies a l'adquisició d'unes cases colindants i el sostre és reconstruït.
Al 1731, el príncep i futur rei Carles III de Borbó, visita Barcelona, però l'Ajuntament considerant el teatre un lloc impropi per a acollir la seva majestat, va triar el Salón Grande de Palacio com a lloc per a la representació de la Sarsuela Adonis y Venus.
Al 1746, tornem a trobar notícies d'activitat teatral. En concret, de la representació de la Sarsuela dedicada a la dona del Capità General Una vez de Amor la Paz. El teatre va passar doncs a ser un espai per a celebrar-hi festes oficials fins al mes de juliol, quan mor Felip V i els teatres, en senyal de dol, hauran de romandre tancats.
Amb la successió al tron a finals d'any, l'activitat es reprendria produint un canvi positiu per la vida musical i teatral del país, perquè el rei Ferran VI i muller, eren aficionats a l'òpera italiana i la música en general. A Barcelona aquests espectacles van ser impulsats pel Capità General de Catalunya, el Marquès de la Mina, que havia viscut a Itàlia on també es va aficionar a l'òpera. Finalment al 1750, s'establirà al Teatre de la Santa Creu, la primera companyia d'Italians arribada de Parma, que farà possible una temporada estable fins a gairebé finals de segle.
Això significa que per qüestions polítiques, el segle XVIII va patir un període aproximat de 39 anys on la música i l'òpera va ser callada per causa major. 4 anys per a protegir a la població d'una epidèmia, i uns 26 on l'òpera va ser escassa i reservada a les elits.
Aquests dies seran tristos sense teatre ni música en directe, i els que ens dediquem a la cultura, sofrirem un dur cop. Però també i com demostra la història, estic ben segur que podrem amb tot plegat. Aquesta pot ser una gran oportunitat per a mostrar al món el poder màgic, inspirador, transformador i guaridor de l'art.
El segle XVIII va acabar per ser batejat als llibres com el segle daurat del gènere operístic i del cant. En ell va néixer, es va desenvolupar i després de la seva potent eclosió, va acabar per democratitzar-se, sortint de les corts per a acabar en mans del gran públic.
Siguem optimistes i escriguem junts el futur que està a tocar de 15 dies si fem les coses bé. En aquell moment, no anar al teatre ens deixava orfes de música. Avui amb les xarxes socials i la tecnologia, podem continuar omplint les nostres vides d'inspiració, bellesa i melodies. Aprofitem-ho per a estudiar, que el pròxim període ens trobi més madurs, més complets i amb molt per explicar. Poseu els vostres discos, reproduïu música digital, enceneu la ràdio, compartiu... toquem i cantem ben fort. Visca la Música!
#*joemquedoacasa #*yomequedoencasa #*iorestoincasa