L'òpera italiana havia arribat a Barcelona al 1708, gràcies a la Cort constituïda residència de l'Arxiduc Carles d'Habsburg a la ciutat, i per a celebrar les seves núpcies. Al 1711, en morir el seu germà i en conseqüència d'heretar el tron de l'Imperi Sacre Romanogermànic, és obligat a marxar cap a Viena, on emportant-se gran part de la Cort, regnarà com Carles VI. Durant la guerra de successió de 1714, el Teatre de la Santa Creu (en aquell moment, el Teatre de Comèdies, ara Teatre Principal de Barcelona) va romandre sense activitat artística sent emprat com a dipòsit militar; fet que danyaria molt l'edifici.
A través del Decret de Nova Planta del 1716, Felipe V de Borbó adjudica la gestió de les representacions del teatre a jurisdicció militar, malgrat continuar pertanyent a l'Hospital de la Santa Creu. Llavors, comencen les obres per a la reparació del teatre a càrrec de la Capitania General. La reforma va ser important i no es va limitar a l'arquitectura, abastant aspectes també administratius.
Al 1720, l'últim brot de Pesta negra sorgit a Marsella va amenaçar d'arribar i propagar-se per la Península. Pel que, per tal d'evitar aglomeracions i contagis, van quedar suspeses les representacions teatrals, curses de braus i altres activitats públiques.
Al 1723, els Administradors recorren a la Capitania General per a demanar la reobertura del Teatre traslladant-se la petició al Marquès de Miraval. Al 1724, es reprenen esporàdicament les representacions teatrals i entre 1728 i 1729, importants obres de reforma són finalment dutes a terme en ell. El teatre de la Santa Creu s'amplia doncs gràcies a l'adquisició d'unes cases colindants i el sostre és reconstruït.
Al 1731, el príncep i futur rei Carles III de Borbó, visita Barcelona, però l'Ajuntament considerant el teatre un lloc impropi per a acollir la seva majestat, va triar el Salón Grande de Palacio com a lloc per a la representació de la Sarsuela Adonis y Venus.
Al 1746, tornem a trobar notícies d'activitat teatral. En concret, de la representació de la Sarsuela dedicada a la dona del Capità General Una vez de Amor la Paz. El teatre va passar doncs a ser un espai per a celebrar-hi festes oficials fins al mes de juliol, quan mor Felip V i els teatres, en senyal de dol, hauran de romandre tancats.
Teatre Principal (Barcelona, 1915)