Biografia

"Canviant les convencions establertes en la música clàssica en explorar la recuperació del patrimoni amb una visió innovadora."

Víctor Jiménez Díaz és un ànima apassionada i valenta que desafia les convencions establertes en la música clàssica en explorar la recuperació del patrimoni amb una visió innovadora que qüestiona els estàndards i prejudicis associats a la veu de contratenor. En trencar els límits, s'endinsa en l'herència cultural i ofereix una perspectiva àmplia i llibertadora que explora totes les facetes i registres de la seva excepcional veu. Amb el seu sòlid coneixement històric i filològic del repertori, ha obtingut reconeixement com a cantant-musicòleg, captivant tant la crítica com el públic. La seva audaç confrontació amb la convenció el converteix en un dels artistes més fascinants de la seva generació, interpel·lant directament a la societat actual i deixant una empremta imborrable en el panorama musical. El seu cant personal reivindica la bellesa de la heterogeneïtat sonora i l'espontaneïtat, realçat per la seva carismàtica presència escènica i la seva impressionant capacitat comunicativa.

Nascut a Barcelona el 1988, cursa els seus estudis de cant i piano al Conservatori Superior de Música del Liceu, sota la tutela de les sopranos Ingrid Ustrell, Sílvia Rovira, Anna M. Ollet, i el tenor Josep Ruíz. El 2010, va començar el seu perfeccionament participant en programes destinats a joves artistes a Catalunya, on rep les primeres crítiques entusiastes. Durant aquest període, destaca la seva participació en el Curs Internacional de Camerata Sant Cugat, on coneix els seus mestres fins a l'actualitat: la mezzosoprano catalana Francesca Roig i el pianista i musicòleg anglès David Mason. Des d'aleshores, Víctor comença a recollir premis en concursos de cant com el Primavera Lírica de Premià de Mar, el Premi Germans Plà ciutat de Balaguer i el Concurs Internacional de Música de les Corts, entre d'altres assoliments destacats.

Al llarg de la seva trajectòria, Víctor ha rebut classes magistrals de reconeguts artistes com el baix-baríton Carlos Chausson, els contratenors i directors Carlos Mena i Jordi Doménech, així com del director i compositor Miquel Ortega, entre d'altres. La soprano Montserrat Caballé, gran entusiasta del jove cantant, el va animar a explorar nous repertoris i el va tutoritzar en el seu acostament al repertori clàssic i romàntic durant els últims anys de la seva vida.

El 2012, va participar a la Setmana de la Música Antiga d'Àvila, debutant com a solista en els Membra Jesu Nostri de Buxtehude sota la direcció de Daniel de la Puente. Aquesta experiència va marcar l'inici de la seva especialització en la interpretació musical sota criteris filològics i històricament informats, que s'ha convertit en el pilar fonamental de la seva carrera.

El 2013, Víctor va ser seleccionat per la Manhattan School of Music de Nova York per a debutar al seu programa d'estiu, interpretant el paper de Nerone a L'Incoronazione di Poppea de Monteverdi. No obstant això, a causa de limitacions econòmiques, no va poder sufragar les despeses del viatge i l'estada durant el programa, tot i haver rebut una beca per part de la institució. El mateix any, després d'arribar a les finals de concursos internacionals com el Montserrat Caballé a Saragossa o el Hans Gabor Belvedere Singing Competition a Düsseldorf, Víctor es va convertir en el primer contratenor premiat al concurs internacional Riccardo Zandonai a Itàlia el 2014 o el Concurs Hariclea Darclée a Romania el 2015.

El 2015, Víctor va guanyar el premi Voix Sacrée - Talents Lyriques de Reims a França, el que li va donar l'oportunitat d'irrompre en el panorama internacional als 26 anys al Festival de les Flâneries Musicales de Reims. Durant el festival, va captivar una audiència de 3000 espectadors interpretant la part solista del Messiah de Handel sota la direcció de l'aclamat director francès Jean-Claude Malgoire. Aquests reconeixements van atreure l'atenció de la revista espanyola Ópera Actual, que aquell any el va destacar com un dels contratenors joves més prometedors.

L'èxit rotund de Víctor i l'entusiasme de la crítica local li van valer repetides invitacions per presentar-se a la ciutat de Reims com a solista en obres com el Stabat Mater de Pergolesi o el Gloria RV 589 amb la seva cantata introductòria per a contralt virtuós Longe mala, umbrae, terrores RV 640 de Vivaldi. El 2016, va participar en les prestigioses celebracions de la UNESCO com a solista de l'espectacle Reims Chante avec ses Chœurs.

El 2017, Víctor realitza el seu debut a l'òpera Arminio de Handel, interpretant el paper de Tullio al prestigiós Festival Opera Rara de Cracòvia, sota la direcció de George Petrou i Max Emanuel Cencic. Posteriorment, destaca amb la seva actuació com a Medoro a l'Orlando Furioso de Vivaldi, dirigit per Jean-Claude Malgoire i amb la posada en escena de Christian Schiaretti, a l'Atelier Lyrique de Tourcoing i al Théâtre des Champs-Elysées de París. Aquestes destacades interpretacions reben elogis entusiastes i marquen el seu debut oficial com a cantant d'òpera.

Encara el 2017, durant el vol de tornada a casa, Víctor va rebre una inesperada invitació del mestre Diego Fasolis per participar en l'estrena mundial moderna de l'oratori Adamo ed Eva de Galuppi, interpretant el paper d'Angelo di Giustizia. Malgrat tenir només una setmana per aprendre la exigent part del castrat, va aconseguir debutar amb èxit a l'Auditori de la Radiotelevisione Svizzera RSI de Lugano. Aquest estrena, juntament amb el seu exitós debut a Arminio a Polònia, van ser transmesos en directe a través de la Unió Europea de Radiodifusió, arribant a audiències de tot el món.

El 2018, Víctor va ser contractat per cantar en la reinauguració de l'emblemàtic Gran Hotel Miramar de Màlaga, marcant l'inici d'una col·laboració amb el destacat artista creatiu Isaac Dospuntos. Des de llavors, s'ha convertit en un dels valors més importants de la instal·lació multidisciplinària La Caja Sensorial. A més, va rebre una invitació especial per part de la delegació malaguenya de TEDx per cantar en el seu congrés anual a l'Auditori FYCMA, sent presentat com un "artista que el món hauria de conèixer" a través de la seva plataforma mediàtica. Posteriorment, va tenir l'honor d'inaugurar el Palau de Congressos de Palma de Mallorca amb una impactant interpretació del Carmina Burana de Orff, sota la direcció de Felipe Aguirre. Cal destacar que ja havia debutat amb èxit aquesta obra el 2013, dirigit per Carles Gumí a l'emblemàtica sala del Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Encara el 2018, va debutar al Real Teatro de las Cortes de San Fernando interpretant el Salve Regina i el Stabat Mater de Vivaldi, sota la direcció d'Alberto Domínguez Gálvez en una memorable col·laboració amb El Cura Rojo. A Barcelona, va presentar l'espectacle de producció pròpia A Thousand Ways juntament amb Il Gesto Armonico, on va rescatar música originalment escrita per a contratenor de Purcell. També va estrenar l'obra Resplandece el sol de mediodía, composta especialment per a ell per Gil Dori, a l'Auditori de Vilafranca del Penedès. A més, va dur a terme l'estrena del programa de música barroca espanyola No hay quien entienda el amor, amb obres de Marín, Galán i De Hidalgo, en col·laboració amb l'Ensemble Rigaudon per encàrrec del Festival #Cererols400. El seu primer concert enregistrat i transmès per Catalunya Música. Per culminar, va tornar a Premià de Mar, on va interpretar una vegada més el Stabat Mater de Pergolesi sota la direcció de Josep Miquel Mindan, reafirmant la seva ininterrompuda relació amb la ciutat que el va premiar el 2011.

Acabant l'any, Víctor va realitzar importants viatges i actuacions. A la Basilique Saint-Remi de Reims, va debutar el Nisi Dominus de Vivaldi per a contralt solista, sota la direcció de Jean-Marie Puissant i juntament amb la Česká filharmonie. Posteriorment, va viatjar a Brasil per al seu primer concert a Amèrica Llatina, on va ser solista en l'espectacle Os Hérois de Händel. En aquest esdeveniment, va captivar el públic interpretant les destacades escenes d'Agrippina, Rinaldo, Giulio Cesare, Rodelinda, Alessandro, Tolomeo, Poro, Orlando i Serse, acompanyat per A trupe barroca dirigida per Sérgio Dias. A la Catedral Metropolitana de Vitória, plena de gent, Víctor va deleitar el públic amb el seu art. Abans de tornar de Brasil, també va impartir classes magistrals a joves talents de la regió de l'Espíritu Santo. En tornar a Barcelona, va acomiadar l'any com a solista del Messiah de Handel sota la direcció de Edmon Colomer a la sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona, esgotant totes les entrades.

En 2019, Víctor va llançar el seu àlbum debut Bocatto di Cardinale amb el segell Columna Música. Aquest destacat disc presenta cantates virtuoses barroques de compositors com Alessandro Scarlatti, Giovanni B. Bononcini, Caldara, Vivaldi, Handel i Marcello. Víctor, en la seva faceta com a musicòleg, va recuperar algunes d'aquestes cantates desconegudes fins llavors, oferint-ne l'estrena mundial moderna. Acompanyat per l'Ensemble Rigaudon, el programa de l'àlbum va ser rigorós i compromès, rebent una gran acollida per part de la crítica nacional i sent nominat com a "Millor Àlbum de Clàssica" als Premis MIN de la música independent.

Un any també ple de concerts destacats, com quan va demostrar ser un excel·lent liderista en col·laboració amb el pianista Dídac Barber en interpretacions integrals dels cicles Dichterliebe Op.48 de R. Schumann i els Op. 3 i Op. 121 Vier Ernste Gesänge de Brahms, realitzades en diverses ocasions a Mataró i Girona. També es va presentar amb la destacada laudista Maike Burgdorff, interpretant una selecció de cançons per a lalaüt i veu de John Dowland. Repertori que han explorat junts des de 2015, a Lloret de Mar, Girona, i que aquest any van portar al Festival Lyrique des Pays Catalans a Banyuls-sur-Mer (França), on és assidu des del seu debut el 2013, juntament amb el pianista Manuel Ruíz. A més, va participar en el Festival de Música Antiga d'Es Migjorn Gran i el Festival de Música Maò, a Menorca, presentant l'aclamat programa A Thousand Ways amb música de Purcell juntament amb Il Gesto Armonico. Cada una d'aquestes actuacions va rebre elogis entusiastes de la premsa.

Un altre moment important de l'any 2019 arriba quan és seleccionat com el primer contratenor-músic resident de la Fundació Catalunya-La Pedrera a la seva ciutat natal, Barcelona. Allà presenta diversos projectes personals que són generosament acollits per la crítica local a causa de la seva varietat i complexitat conceptual. Molt valorat va ser el programa ofert juntament amb l'arpista José Antonio Domené, titulat Nocturne, la seva primera aproximació al gènere de la Mélodie Française, amb cançons de Ravel, Fauré, Debussy i Hahn, un programa que van replicar al Festival de Música de Ciutadella (Menorca) o a Taurize (França), on també es va oferir la interpretació integral de les Canciones Populares de Falla en una versió especial per a arpa i veu. De nou a La Pedrera, ofereix el seu primer homenatge als compositors vius catalans juntament amb la pianista Berta Brull i a partir d'aleshores, Víctor Jiménez Díaz s'ha submergit de manera constant en la música contemporània, incorporant obres de destacats compositors espanyols com Luís de Pablo, Albert Guinovart, Alberto García Demestres, Miquel Ortega, Mariona Vila (una de les seves compositores més recurrents) i Raquel García-Tomás. Durant les seves residències conjuntes a La Pedrera de Barcelona, García-Tomás va escriure "My Old Gramophone 2" especialment per a ell. Aquest compromís amb la música contemporània també ha impulsat la seva investigació entorn dels nostres compositors des del segle XX fins a l'actualitat, portant-lo a estudiar els seus catàlegs i a col·laborar amb nombrosos compositors tant de l'estat com de l'estrangers.

Entre 2020 i 2021, malgrat les dificultats derivades de la pandèmia, la seva activitat es va mantenir ininterrompuda, abastant repertoris tan diversos com el Renaixement, el Barroc, la música romàntica i la música contemporània, tant en àmbits escènics com en simfònics i de música de cambra, en llocs tan emblemàtics com la Catedral de Girona o la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, i col·laborant amb temporades com la de l'Associació Messies participatiu juntament amb el pianista Josep Surinyac, la de la Fundació Montserrat Caballé juntament amb Josep Buforn o la del Cicle de Música Sacra de Sarrià a Barcelona. També va romandre al costat de l'Orquestra Barroca de Barcelona amb la qual va oferir una gira pel territori català interpretant el Stabat Mater de Pergolesi sota la direcció d'Adolf Gassol i diferents iniciatives com les de l'Associació Amics de L'Òpera del Vallès Oriental amb concerts acompanyat pel pianista Jordi Romero, el clavecinista Jordi Ribell o l'organista Sílvia Castillo, tots ells músics amb els quals ha col·laborat des dels inicis de la seva carrera.

Un dels grans moments d'aquest període ha estat la seva primera incursió en el teatre contemporani en participar en l'estrena estatal de l'espectacle Terebrante de l'aclamada actriu, directora i dramaturga Angélica Liddell i la seva companyia Atra Bilis. Aquest debut va tenir lloc en el Festival Temporada Alta de Girona i en el Festival de Otoño de Madrid, al Teatre Auditori de Sant Lorenzo de El Escorial.

A principis de 2022, va tenir l'oportunitat de debutar en el prestigiós Palau de la Música Catalana tornant al Carmina Burana de Carl Orff sota la direcció del mestre Andrei Ivanou. Obra en la qual ha estat capaç de destacar novament per la seva professionalitat, carisma vocal i extraordinària capacitat comunicativa. El seu èxit arriba als oïdes del director José Antonio Sainz Alfaro, qui l'invita a formar part del plantel de solistes que va executar la mateixa obra en l'acte inaugural del Festival Otoño Musical Soriano al Palacio de la Audiencia de Soria, juntament amb l'Ensemble del Musikene i l'emblemàtic Orfeón Donostiarra, amb els quals es va celebrar el 30 Aniversari del Festival Internacional de Música de Castilla y León. Posteriorment, va destacar pel seu exitós debut en el paper titular de l'Orfeo ed Euridice de Gluck, per a la nova companyia lírica Òpera l'Amistat de Premià de Mar, sota la direcció d'Eloi Jover i amb una nova producció escènica de Jordi Tena.

El 2023, Víctor estrena l'espectacle Bufa, Musa Mia a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona, acompanyat per la pianista Marta Puig. Aquest compromès i valent espectacle és un homenatge a les compositores catalanes des del passat recent fins al present, incloent una selecció de cançons de 19 creadores, 10 d'elles vives (les esmentades Vila i Garcia-Tomas, a més de Leonora Milà, Anna Bofill, Maria Rosa Ribas, Mercè Capdevila, Elisenda Fàbregas, Carlota Baldrís i Concepció Ramió) i que compta amb l'estrena mundial de Fins a l'arrel, una obra compromesa amb la causa queer i la lluita de la Comunitat LGBTQIA+, escrita per la compositora Clàudia Baulies per a l'ocasió. Abans de l'espectacle, es va realitzar una taula rodona amb les compositores vives del programa, en la qual, guiades per la musicòloga Mar Medinyà (suport fonamental en la documentació del projecte de Jiménez Díaz), es va posar en valor el patrimoni musical català, el llegat de les seves creadores i la seva presència en la música. Un projecte rebut amb gran entusiasme per part de la crítica, que ha reafirmat una vegada més el compromís de Víctor amb el patrimoni artístic, el teixit musical contemporani i la nova creació. Així com també, la vigència i la valència de la cultura i la música, amb el seu poder per donar veu a les lluites socials dels nostres dies i interpel·lar a la nostra societat.

Immediatament després, Víctor ha tornat a la música que continua sent l'espina dorsal de la seva carrera professional i el seu art, la barroca, presentant-se al Real Coliseo Carlos III de Sant Lorenzo de l'Escorial (Madrid), interpretant una selecció de cantates barroques en espanyol del compositor Francesco Corselli recuperades per l'associació Ars Hispana. La interpretació d'algunes d'elles ha suposat el seu estrena mundial moderna, la qual cosa fa encara més interessant aquesta primera col·laboració amb el director Gustavo Sánchez al capdavant de la Camerata Antonio Soler. La seva actuació ha demostrat una vegada més la seva excepcional agilitat vocal, audàcia i valentia en navegar sense esforç per una àmplia tesitura de contralt masculí i dominar les acrobàcies vocals característiques del repertori de castrat del segle XVIII, consolidant així la seva reputació com a un consumat i virtuós especialista en música barroca.

Per tancar l'any, torna amb la seva personal interpretació del cigne del Carmina Burana de Carl Orff, sota la direcció de Jordi Lalanza al Teatre Principal de Terrassa, pel 25è aniversari de l'emblemàtica Entitat Coral Nova Ègara, al costat del JazzCor, el Cor Vine i els cors infantil i juvenil de l'Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès. Captivant un cop més el públic amb el seu enfocament especial i assolint un èxit rotund.