Biografia

En guanyar el premi Voix Sacrée - Talents Lyriques de Reims al 2015, el contratenor barceloní Víctor Jiménez Díaz irromp, amb tant sols 26 anys, al panorama internacional de la ma del llegendari director francès Jean-Claude Malgoire, amb qui debuta el mateix any al Festival de les Flâneries Musicales, amb el Messiah de Handel. El crític local Francis Albou, descrigué el debut com "tècnicament enlluernador, totalment submergit d'un propòsit que imposà al públic. El seu "He was despised" fou un moment de gràcia!".

El mateix any, seria destacat entre els contratenors espanyols per la revista especialitzada Ópera Actual i després de resultar vencedor del Concurs Internacional "Hariclea Darclée" a Romania, tornaria a Reims per interpretar les cantates Longe Mala RV 640 i Gloria RV 589 de Vivaldi, a més de l'Stabat Mater de Pergolesi, dirigit per Jean-Marie Puissant a l'Auditori del Conservatori. De tornada al país, ofereix diversos recitals i el seu primer apropament a les cançons de John Dowland junt a la llaütista alemanya Maike Burgdorf (un repertori al que ha tornat recorrentment amb la mateixa músic). Abans d'acabar l'any, és contractat de nou pel Festival de les Flâneries Musicales per participar al concert Reims chante avec ses choeurs, part de les celebracions de les jornades UNESCO.

La seva creixent reputació com a especialista barroc, el portà a debutar sobre l'escena operística internacional en una producció de l'Arminio de Handel, al Festival Opera Rara de Cracòvia sota la direcció de George Petrou i Max Emanuel Cenčić. Bartosz Pacuła escrigué sobre el debut "el meu cor (i a jutjar per les exuberants reaccions del públic, no només el meu) va ser robat per Víctor Jiménez Díaz que va utilitzar el seu temps al màxim electritzant a tots els espectadors amb els seus fenomenals recursos. Haig de reconèixer que no havia escoltat una veu masculina així en directa, en molt de temps".

Un mes més tard, faria el seu debut amb l'Orlando Furioso de Vivaldi a l'Atelier Lyrique de Tourcoing, prolongant-se les funcions fins a l'Abril que la producció es presentà al Théâtre des Champs-Élysées. Del debut a París s'escrigué: "de veu puríssima a l'agut, amb greus de bronze que sorprengueren per la seva profunditat. Va proposar ornamentacions complexes que executà amb agilitat i pulcritud" (Damien Deutilleul) o "recolzat en el seu timbre lluminós i un mestratge en l'ús de l'aire, traduí la partitura amb gran precisió" (Maeva Da Cruz).

Abans de tornar a casa i per la indisposició d'un col·lega, rep la trucada de Diego Fasolis per, en tant sols una setmana, enregistrar i estrenar, en directe i per a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'oratori Adamo ed Eva de Galuppi a l'Auditori de la Radiotelevisione svizzera RSI, al costat d'un cast estel·lar i el grup I Barocchisti. Ja de tornada, viatja a Menorca per a debutar a l'històric Teatre Principal Maonès a l'homenatge al pintor Calbó, amb música de Vivaldi, Mozart i Gluck. A més de oferir diversos recitals a llocs com el Museu Europeu d'Art Modern, el Teatre de Sarrià, el Reial Cercle Artístic de Barcelona o l'Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi.

A l'Octubre és contractat per a cantar a la reinauguració del Gran Hotel Miramar i a inicis del 2018, rep la trucada de la organització del TEDx en la seva delegació a Màlaga, convidant-lo a cantar al seu congrés anual a l'Auditori FYCMA on serà presentat com "artista que el món hauria de conèixer" a través de les seves plataformes mediàtiques. La resta de l'any inaugura el Palau de Congressos de Palma de Mallorca amb el Carmina Burana d'Orff dirigit per Felipe Aguirre, debuta al Real Teatre de las Cortes de San Fernando amb el Salve Regina i l'Stabat Mater de Vivaldi dirigit pel flautista Alberto Domínguez Gálvez, estrena a Barcelona A Thousand Ways amb Il Gesto Armonico i música de Herny Purcell, estrena a l'Auditori de Vilafranca del Penedès l'obra Resplandece el sol de mediodía que el compositor Gil Dori escrigué expressament per ell, estrena el programa de barroc espanyol No hay quien entienda el amor amb música de Marín, Galán i De Hidalgo amb l'Ensemble Rigaudon sota l'encàrrec del festival #Cererols400 i canta novament l'Stabat Mater de Pergolesi a Premià de Mar, sota la direcció de Josep Miquel Mindan.

Al Novembre viatge de nou a Reims on debuta el Nisi Dominus de Vivaldi, a la Basilique Saint-Remi amb la Česká filharmonie sota la direcció de Jean-Marie Puissant i després al Brasil, pel seu debut llatinoamericà amb Os Hérois de Händel amb A trupe barroca dirigit per Sérgio Dias, a la Catedral Metropolitana de Vitória. Abans de tornar del Brasil, oferirà Masterclasses als joves talents de la regió d'Espiritu Santo i ja a Barcelona, es presenta amb el Messiah de Handel, dirigit per Edmon Colomer a la sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona, penjant el cartell de "sold out".

Els primers mesos de 2019 i seguint amb la seva formació rebuda al Conservatori Superior de Música del Liceu, on realitza la seva formació acadèmica després de ser descobert per la mezzosoprano Helena Escolano, ofereix el seu primer Dichterliebe op. 48 de Schumann i els op. 3 i 121 de Brahms acompanyat del pianista Dídac Barber, i es presenta al Palacio de Congresos de Huesca i al Auditorio de Zaragoza amb el Gloria i el Magnificat de Vivaldi dirigit per Ricardo Casero al capdavant de l'Orquesta Reino de Aragón (amb els que debutà a Itàlia amb un programa d'àries de Handel al Festival Musica Riva, després de resultar guanyador al Concurs Internacional Riccardo Zandonai al 2014). Paral·lelament a aquestes produccions, respon a la trucada del Gran Teatre del Liceu per fer de cover de Bejun Mehta com a Bertarido a la Rodelinda de Handel dirigida per Josep Pons i Marcelo Buscaino (encarregat de la reposició de la producció de Claus Guth).

El 15 de Març, publica Bocatto di Cardinale (Columna Música), el seu debut discogràfic amb un programa de cantates italianes (algunes d'elles desconegudes fins al moment) amb les que homenatja al mecenes romà Pietro Ottoboni. Rebent una càlida acollida de la crítica del país, amb entusiastes cròniques i descripcions de la seva veu, escola i domini tècnic. No en va, el disc ha resultat nominat als Premis MIN de la música independent, com a "Millor Àlbum de Clàssica".

Arriba a final d'any presentant-se amb produccions pròpies a Festivals com el de Música Antiga d'Es Migjorn Gran i el Festival de Música de Maò, amb A Thousand Ways amb música de Henry Purcell acompanyat d'Il Gesto Armonico i amb Songs for Eliza, el seu homenatge a John Dowlan al costat de la llaütista Maike Burgdorf, dins del Festival Lyrique des Pays Catalans. A l'Octubre, és contractat com a músic resident de la 8ª Temporada de Residències Musicals de la Fundació Catalunya - La Pedrera de Barcelona tot estrenant el programa Nocturne, homenatge a la Mélodie Française amb música de Ravel, Fauré, Debussy i Hahn, amb l'arpista José Antonio Domené. Un programa àmpliament celebrat per la crítica local, amb afirmacions com aquestes recollides a la Vanguardia: "Amb una maduresa interpretativa remarcable, la veu de Jiménez, de gran homogeneïtat tímbrica, d'aguts incisius i metal·litzats, centre net i greus teatrals, sumada a un treballat control tècnic, va demostrar bona articulació, dicció i control dels reguladors, enlluernant al públic".

Aquest 2020, estrena la temporada com a flamant resident de la Pedrera i junt a la pianista Berta Brull amb el programa Música Viva, íntegrament conformat per obres de compositors barcelonins contemporanis. Els escollits: Mariona Vila, Alberto Garcia-Demestres, Albert Guinovart, Miquel Ortega i Raquel Garcia-Tomàs, de qui a més, s'oferí l'estrena mundial de My Old Gramophone, escrit expressament per a l'ocasió i per a la seva veu. Alba Nogueras, escrigué a la seva generosa crítica: "Estem acostumats a escoltar als contratenors en el terreny barroc, amb un clave de fons i amb sonoritats històricament informades, però després d'aquest concert, queda del tot demostrat que no hi ha època que pugui limitar als bons músics. Jiménez amb un domini escènic més que evident, es va fer seu al públic des del primer moment. Amb una expressivitat transparent i sense excuses va anar presentant diferents registres interpretatius al llarg del concert, tots passats per un filtre personal, amb un caràcter segur i una indiscutible presència. Amb aguts brillants, ressonants a la màscara i amb un so molt natural, gens engolat, va defensar totes les peces amb elegància, tenint als compositors a primera fila. Sens dubte, un repte que va aprovar amb nota".

Víctor Jiménez Díaz va néixer a Barcelona al 1988 i va cursar els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Íngrid Ustrell, Sílvia Rovira, Anna M. Ollet i Josep Ruíz, i ja fora del Conservatori, amb la mezzosoprano Francesca Roig i el pianista David Mason. A més, rep Masterclass del baix-baríton Carlos Chausson, dels contratenors Jordi Doménech i Carlos Mena, del pianista i compositor Miquel Ortega o de la soprano Montserrat Caballé, que va voler tutelar el seu apropament al repertori belcantista. Debuta l'any 2010 amb petites produccions del país fins que al 2012, paticipa a la 1ª Semana de la Música Antigua de Ávila debutant amb els Membra Jesu Nostri de Buxtehude sota la direcció de Daniel De la Puente, a l'Auditorio de San Francisco. D'aquesta manera, inicia una especialització, la de la interpretació de la música històrica sota criteris filològics, que marcarà la resta de la seva carrera.